Aquest recorregut per la història recent de la ciutat pretén oferir una visió del paper actiu de la ciutadania de Cerdanyola en la solidaritat internacional durant més d’una dècada a través d’accions de cooperació al desenvolupament i de sensibilització.
Principals Elements a destacar:
- COMPROMÍS AMB EL 0’7%
• 1993. Adhesió de l’Ajuntament a la recomanació de l’Informe sobre desenvolupament humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Manifestem la voluntat d’incrementar les seves responsabilitats econòmiques vers els països en vies de desenvolupament apropant-les al 0’7% del seu pressupost ordinari.
• 2005. S’arriba a un percentatge del 0’54%
• 2007. Previsió d’arribar al 0’7%.
- COORDINACIÓ AMB LES ENTITATS
• Secció de Solidaritat i Cooperació del Consell de Promoció Social i de la Salut de la ciutat: Des de 1995, l’Ajuntament compta amb un òrgan de participació de les entitats locals que està dotat de funcions consultives i assessores en matèries relacionades amb la solidaritat i la cooperació.
• Espai de concertació i eina bàsica per impulsar els projectes de cooperació al desenvolupament presentats per les entitats locals i cofinançades per l’Ajuntament.
• Finalitats. Respondre a les situacions internacionals d’emergències humanitàries, endegar accions de sensibilització adreçades a la ciutadania de Cerdanyola sobre els valors de la cooperació i desenvolupament i ser un espai de debat i consens a l’hora de la distribució dels recursos destinats al compromís municipal del 0,7 %.
Relacions amb el FCCD.
Definició del Fons.
• Fins el 2002. L’Ajuntament destinava la meitat del pressupost a la convocatòria pública per a les entitats adscrites al Consell i l’altra meitat a projectes del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).
• A partir del 2003. L’Ajuntament destina tot el pressupost als convenis anuals amb el FCCD i li delega la valoració tècnica, el seguiment i l’avaluació dels projectes presentats per les entitats locals alhora que es destina una part a projectes d’emergències i reconstrucció.
- CONSCIENCIACIÓ DE LA CIUTADANIA
• Les accions de sensibilització realitzades per les entitats locals, moltes d’elles amb el suport de l’Ajuntament, així com les diverses mocions aprovades pel Ple del consistori, han estat una eina per:
• potenciar la reflexió crítica en la ciutadania
• denunciar les causes de subdesenvolupament en els països més desfavorits
• donar a conèixer les diferents necessitats i problemàtiques socials d’aquests països
• mostrar el paper dels agents solidaris a través dels seus projectes de cooperació.
- CIUTAT SOLIDÀRIA
• La Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament, amb competències en l’àmbit de la Solidaritat i la Cooperació, treballa des del 2003 en la consolidació d’una política de cooperació que, amb un impuls renovat, sigui capaç de fer front als nous reptes del desenvolupament mitjançant la construcció de formes de solidaritat més responsables i eficaces.
• Pla Municipal de Solidaritat i Cooperació de la ciutat (en procés d’elaboració). Un element bàsic per acomplir l’objectiu de construir una ciutat més solidària.
• Eixos del debat en l’elaboració del Pla:
•• Arribar al 0’7% del pressupost municipal per a accions de solidaritat i cooperació i mantenir-lo de forma estable.
•• Incrementar el 0’7% en el marc d’un consens de tots els grups polítics del consistori.
•• Disposar d’un Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació propi. Impuls per a noves alternatives solidàries.
•• Desenvolupar un Pla Municipal de Sensibilització de la ciutadania: formació i difusió.
•• Definir noves formes de solidaritat.
••• Política de cooperació directa i el codesenvolupament
••• Transversalitat de la solidaritat en activitats municipals.
Càpsula d’informació.
Agent de cooperació = Entitat que treballa a l’àmbit de la cooperació.
