Es tracta d'un jaciment arqueològic d’època ibèrica situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit. Després de 20 anys de recerca arqueològica, ha estat museïtzat i adequat per a la visita, la qual permet conèixer la història i l’evolució d’aquest assentament, que va estar habitat entre els segles VI i I aC.

Usos: recerca arqueològica, visites guiades i tallers.

El poblat ibèric del turó de Ca n'Oliver forma part del projecte "Cerdanyola, un museu en el territori" i s'hi excava de forma continuada des del 1986. La primera fase de la museïtzació del poblat es va inaugurar el novembre del 1999 i, des d'aleshores, cada any es museïtzen les restes excavades i restaurades durant l'any anterior. Actualment es construeix un centre d'interpretació del poblat i dels ibers a la ciutat, emmarcat en el museu de la ciutat. El poblat de Ca n'Oliver forma part de la ruta dels ibers.

Història de ca n'Oliver

Ca n'Oliver és un poblat de grans dimensions situat, com és característic a la Laietània ibèrica, en un turó, des del qual es domina la plana del Vallès. Des d'aquesta situació, les famílies de posició elevada exercien el control d'un ampli territori amb camps de conreu i petits nuclis agrícoles. Habitat durant tota l'època ibèrica (entre el 550 i el 50 aC), l'assentament tenia un urbanisme regular que s'adaptava al perfil del turó mitjançant terrasses. Entre finals del segle IV i finals del segle III aC, el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor amb la construcció d'un gran accés, un fossat i un camp de sitges destinat a guardar l'excedent agrícola.

A finals del segle III o inicis del II aC, el poblat fou destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que envoltaren la segona guerra púnica i la presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I, el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant  fins el 50 aC, quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.

A l'alta edat mitjana es va tornar a habitar. Entre els segles IX i X, hi havia un petit assentament format per una cabana i diverses sitges al vessant nord del turó, que es va construir aprofitant part de les restes constructives del poblat ibèric. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat rep el nom de castello.