En un acte, que va reunir autoritats i ciutadania, es va celebrar, el dissabte 14 de desembre, la incorporació del Cementiri de l’Església Vella de Sant Martí a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. La història converteix el cementiri en un cas particular perquè té fosses comunes vinculades a diferents moments de la Guerra Civil i amb víctimes d’ideologies contràries.

El director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, va explicar que “la senyalització és el resultat d’un llarg procés que no està tancat”. Francès va fer un repàs per la història de les fosses amb explicacions de cadascuna d’elles. La primera fossa comuna data del 1936 i  estava situada a l’exterior del cementiri i en ella es van enterrar 28 víctimes, la meitat d’aquestes de la localitat veïna de Montcada. Quan aquesta fossa va quedar petita es decidia obrir una altra a l’interior de l’Església Vella, cremada l’agost de 1936. D’aquesta segona fossa es van exhumar 128 víctimes, de les quals només es van poder identificar 23. I la tercera de les fosses senyalitzades està relacionada amb l’aparició dels cadàvers de 12 anarquistes a Cerdanyola, assassinats arran dels fets de Maig de 1937.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, assenyalava durant l’acte que “aquestes fosses no són només un record d’un passat dolorós , són un símbol de les històries que han quedat silenciades, les vides que van ser truncades i les famílies que acumulen durant molt de temps el pes d’aquestes pèrdues”. Cordón afegia que “cada senyal que avui inaugurem ens convida a reflexionar sobre el passat i a honorar els que van ser víctimes de la violència i de la repressió”.

La diputada delegada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell, defensava que els espais de memòria “són un pas important per donar visibilitat a una fets que no es poden repetir mai més”. El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, coincidia amb les paraules de Borrell i Cordón i afegia que “les fosses de Cerdanyola tenen un patró diferents a les que acostumem a intervenir. La majoria són fosses en espais de guerra, hospitals al camp de batalla o retirades... en canvi les de Cerdanyola són fosses producte de la repressió i execucions extrajudicials”.

L’acte va finalitzar amb el visionat de part dels vídeos que formaran part del futur projecte expositiu que s’ubicarà a l’Església Vella. Aquesta destinarà els espais laterals a blocs temàtics com ara els Maquis, la recuperació de les ceràmiques i la restauració de l’Església Vella, els fets de Maig a Cerdanyola i els conflictes obrers a la fàbrica de la Uralita. L’espai central de l’església es reservarà per a actes públics. La iniciativa suposarà una ampliació de l’oferta educativa i cultural de la ciutat.

Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica

La Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya agrupa un conjunt d’indrets que constitueixen el patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica, i que articulen una voluntat comuna perquè es recuperin, es conservin i difonguin.

Inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol, fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l'exili, camí de la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials.