Maria Segarra, de l’empresa Intueri encarregada del treball explica que l’estudi es va reralitzar carrer per carrer i la primera cosa que es va fer evident és que Cerdanyola és un territori fragmentat, dispers i amb una realitat de barris una mica confús.

Així doncs, la primera cosa que es pot veure després de censar 1.400 establiments és que Cerdanyola és una ciutat de serveis, que el paper del que aporta el valor afegit del comerç i la mitjana de despesa de cada client està una mica per sota de la mitjana i que a Cerdanyola es barregen perfils de clients de realitats socioeconòmiques molt diferents.

Pel que fa a l’entorn urbà, Segarra creu que a Cerdanyola li fa falta, i molt, pel que fa al manteniment de l’espai i l’enllumenat es troba que sobre aquest darrer s’utilitzen materials estèticament diferents en zones diferents, la qual cosa provoca que unes zones siguin més càlides que d’altres i es perdi aquesta imatge de centralitat que tot comerç necessita.

Punts forts

Com a punts forts de la ciutat, es troben: el territori, ja que un terç del mateix es troba en una zona verda com és Collserola, i la connectivitat i la connexió amb l’entorn, és a dir, a Cerdanyola s’arriba ràpid i des de molts llocs.

Altres punts forts són una certa singularitat de la seva zona comercial i unes associacions de comerciants amb sentiment de pertinença i molt dedicades al seu client de proximitat. Pel que fa a l’oferta, aquesta és molt bona a nivell d’establiments alimentaris i, quant a establiments de referència, és a dir, aquells als quals venen persones d’altres municipis per la seva fama i qualitat, també mostra bons símptomes. L'oferta d’oci, el mercat ambulant i, pel que fa al client, la seva percepció d’una oferta molt adequada en relació qualitat preu i que valora molt positivament aquesta proximitat, són altres punts favorables.

Punts febles a millorar

Sobre els punts febles, l’estudi destaca: la manca d’una estratègia territorial, de projecció de model de ciutat. També la manca de senyalització per identificar les zones comercials, uns espais urbans massa oberts, les places d’aparcament, una mobilitat complexa, unes infraestructures d’espai urbà, respecte a qualitat i manteniment, també és un tema a treballar i manca de varietat d’oferta.

Sobre les propostes que llança l’estudi, Segarra diu que cal seguir diverses línies de treball. Una més estratègica territorial comercial que posi en valor el comerç i els seus valors intervenint més en l’espai urbà i la seva conservació.

La regidora de Promoció Econòmica, Contxi Haro, va destacar que aquest estudi no és un treball de despatx, sinó que ha trepitjat molt el carrer, per la qual cosa s’ha fet amb molt d’interès i molta cura.

El diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert, creu que a Cerdanyola li ha mancat els darrers anys una continuïtat en els projectes sobre comerç i que cal aconseguir-la.

L'estudi sobre el comerç a la ciutat