Les històries humanes viscudes en moments difícils marquen a les persones. I de quina manera. Avui Jordi Joan Mata i Farell ha explicat una història viscuda per la seva mare, Pilar Farell i Benedicto, origen de la mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria que aquests dies i fins al 26 de juny es veurà al Museu de Ca n’Oliver.

Al setembre de 1936, en Lluís Gausachs havia pres possessió de l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall. L’havien fet retornar des del front d’Aragó per fer allò tan important que era educar les nenes i els nens. Al setembre de 1937 va haver de reincorporar-se al front, però va mantenir el contacte amb les seves alumnes Pilar i Roser per carta. Amb la derrota, va marxar a l’exili i no va tornar a Catalunya fins al 1977, any en què la Pilar Farell s’hi posa en contacte. Un dia d’octubre d’aquell any, Pilar Farell Benedicto, de 55 anys, va reconèixer a la televisió l’home que havia estat el seu mestre durant 1936 i 1937, Lluís Gausachs i Ramond, al costat del president Tarradellas, de qui n’era el secretari personal.

Pilar Farell contactarà amb la Generalitat, trucant a la Diputació, allà on en aquell moment la institució catalana tenia la seva seu. Lluís Gausachs li torna la trucada, en una comunicació carregada d’emocions. Aquell any, ella i altres alumnes organitzen una primera trobada a Ca la Roser 44 anys després, que es repetirà al llarg dels anys. També es va fer una trobada oficial al palau de la Generalitat, amb la participació del mestre, l’alumnat i el president Tarradellas. Jordi Joan Mata explica que el contacte es va mantenir fins que Lluís Gausachs ens va deixar. Gausachs va visitar la nostra ciutat en diverses ocasions. Per exemple, l’any 1981 durant els actes de la Festa de Tardor.

L’acte de presentació de la mostra ha comptat amb la participació del regidor de Cultura, Òscar Pons, la representant de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, Laura Costa, i la tècnica del museu, Marta Argelagués.

Oscar Pons ha destacat la gran feina que es fa des del museu en la recuperació de la memòria democràtica. Enguany es consolidaran programes de recerca i divulgació, en una tasca que compta amb la col·laboració d’entitats i instituts de la ciutat. Laura Costa ha posat en valor el treball en xarxa de 17 museus i arxius del territori per crear L'escola, llum de llibertat!. Cerdanyola del Vallès ha tingut un paper destacat. Joan Francès, director del Museu d’Història, comissaria la mostra, i Marta Argelagués, tècnica del museu, ha assessorat les activitats complementàries de la mostra.

En l'acte també s'han presentat les activitats previstes per aquest any on es seguiran treballant i estudiant aspectes de la memòria democràtica. Al febrer es faran dos actes per recordar l’Holocaust. En el mes de març arribarà al Museu de Ca n’Oliver l’exposició Resistents i deportades, produïda per l’Amical Mauthausen. L’abril l’entitat Vespres Literaris farà una activitat a l’entorn d’Artista malgrat Picasso. Al maig es farà una proposta dedicada a la deportació amb la participació d’entitats i l’IES Forat del Vent i el mes de juny Vespres literaris treballarà la història d’una mestra republicana i la figura del també mestre Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes.

Durant el mes de novembre Cerdanyola del Vallès acollirà la reunió dels municipis de la xarxa Mai Més, d’Amical Mauthausen.

També presentaran a la ciutat les exposicions Som història, que es veurà el mes de març a l’Ateneu. I el juny, i al mateix centre cultural, arribarà la mostra Tota pedra fa paret. La mostra El Vallès som gent de vinya, una exposició produïda per Ripollet, també es veurà a Cerdanyola del Vallès, on es complementarà amb un plafó propi destacant la importància de la vinya fins als anys 50 i 60 del segle XX.

La importància de l’Escola Republicana

El canvi en la manera d’ensenyar durant la República va ser tan transcendental que molts dels mestres de l’Escola Nova Unificada van deixar una petjada perdurable en la memòria del seu alumnat.

Per entendre l’impacte que va tenir sobre el seu alumnat, només cal llegir el que Lluís Gausachs els va escriure sobre la seva marxa el 1937: “En el moment de dir-vos “a reveure”, el món, el nostre món trontollava. Calia fer el possible i més perquè no s’ensorrés definitivament. Perquè el vostre somriure, o altres com els vostres, continuessin. Perquè tot pogués seguir endavant. Perquè aquelles promeses esdevinguessin clara i segura realitat per a sempre més. Perquè no hi hagués cap nen sense escola; cap escola sense mestre. I cap mestre que no sentís la vocació de la seva professió”. El mestre Lluís Gausachs va morir al 1998, però el seu llegat i exemple continua ben viu.

L’escola, llum de llibertat

Com una aportació més a la recuperació de la memòria històrica, la mostra «L'escola, llum de llibertat!», organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d’un llegat històric que ens és comú.

La iniciativa s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa i proposa l’exposició repartida en 17 museus de la demarcació de Barcelona de gener a desembre de 2023, d’una selecció d’objectes provinents de les seves col·leccions relacionats amb diferents àmbits sobre el paper de l’educació durant el període de la Segona República.  Lluís Gausachs, un mestre en la memòria és l’aportació cerdanyolenca a aquest projecte comú.

La mostra revisa el desplegament de l’ambiciós pla d’ensenyament de la República, considerat un dels més progressistes i innovadors de l’època, que tenia per objectiu la creació d’una escola pública, unificada, laica, obligatòria, mixta i fonamentada en els valors de la solidaritat.

Exposició presencial i virtual

Cada museu participant a la mostra presenta un espai propi singular que es podrà visitar de forma presencial en unes dates determinades i que estarà complementat a través del web https://www.diba.cat/web/exposicions/escola-llum-llibertat amb el detall sobre els materials exposats i tota la documentació recollida en el conjunt de la mostra. 

«L'escola, llum de llibertat!» s’estructura en tres àmbits: el primer dedicat a l’obra del CENU per una nova escola, en català, única, laica i amb coeducació; un segon àmbit sobre la nova manera d’aprendre i ensenyar inspirada en els principis racionalistes de les metodologies com la Montessori per un ensenyament fonamentat tant en coneixements com en valors; i un tercer àmbit dedicat al paper d’ateneus, sindicats i cooperatives com a transmissors del saber i la cultura a les classes populars.

El conjunt de la mostra treu a la llum nombrosos documents i objectes conservats als museus i arxius municipals, entre els quals pupitres, mapes, llibres, enciclopèdies, revistes, butlletins i llibretes escolars; així com, fotografies i plànols d’escoles, fotografies de mestres i grups escolars, expedients sobre la situació escolar dels municipis, nomenaments de docents, certificats d’arquitectes municipals, diplomes i catàlegs de mobiliari.

Fotografia de la inauguració   Fotografia de la inauguració 1  Fotografia de la inauguració 2