Els dies del Blues han arribat i encara hem de viure hem de viure els meus intensos, però els aquests primers compassos del festival ens han deixat la seva essència: música al carrer, gèneres diversos, l’ànima eterna dels bars, i un off-festival que s’obre més enllà de la música i que completa l’oferta del Blues de Cerdanyola, una veritable marca de ciutat que enguany arriba als 30 anys.

Ja comença a ser tradició que Les Dames de Cerdanyola siguin testimoni de privilegi del concert inaugural del certamen. Enguany dos pianistes eren protagonistes, el virtuós Lluís Coloma, que a punt va estar de no poder tocar per una caiguda poc abans del concert, i el brutal Mike Sánchez, un showman que es posa el públic a la butxaca a base d’energia seguint la petjada de Fats Domino o Little Richard

Inici amb duel pianístic

El piano, un instrument rei que no acostuma a sovintejar pels festivals –amb records de luxe a Cerdanyola com Charles Brown, Dr. John, Tete Montoliu o AJ Croce- i que va deixar un esplèndid sabor de boca a base de boogie woogie i Rythm’n’ blues.

El funky soul dels The Slingshots prenia el relleu a la plaça de Francesc Layret en el que ha estat la primera gran sorpresa –que per això també està el festival- d’aquesta edició. Ritme negre des de Barcelona mentre a l’altra costat de la plaça la gest aprofitava el segon Tast de Cuina Mediterrània, nit de foody blues amb dos activitats que es complementen i s’aporten públics diferents.

Aquests públics tornaven a coincidir dissabte amb el doble concert de la nova banda de la cerdanyolenca Rocío Angué, els Lucky Dices Band, i de la proposta de Carla Sunday, tota una nit de soul i blues.

Els bars sempre han estat una de les ànimes del Blues de Cerdanyola i enguany no és cap excepció. 16 locals de la ciutat programen concerts aquests dies del Blues, molts d’ells ho fan també la resta de l’any, amb un cartell d’actuacions de qualitat que fan respirar música a la ciutat. La comissió organitzadora té molt clar que sense bars, no hi ha festival. Angel Martínez i Luis Hernández

La nòmina de bandes queja han passat pels locals de la ciutat en aquest primer cap de semana és llarga i molt diversa, un caleidoscopi per a tots els gustos amb formacions com Sweet Marta, The Walking Stick Man, Café Soul, Sun Street Blues, Alex Guitar Garcia o Sara Gee & Ramblin Matt, entre d’altres.

Però el festival vol ser alguna cosa més que oferta musical. Presentacions literàries, contacontes infantils, tallers musicals o exposicions artístiques conformen un certamen paral·lel que comença amb el propi cartell del festival.

Per fi una artista de la ciutat, Olga Molina, és l’autora de la imatge del Blues de Cerdanyola. Una dona en un autobús que mira a la persona que entra, una músic amb el seu instrument, una Rosa Parks sense por és la imatge d’aquest festival de les 28 edicions i el 30 aniversari. 
Un cartell potent i al mateix temps amb una paleta de colors que busca animar qui ho vegi:

Comparteix l’opinió l’autor del cartell de l’any passat que ha tornat amb una exposició de caricatures a cal Pintxo que presideix un gran quadre de Ray Charles i completen retrats de figures com BB King, Louis Armstrong, Frank Sinatra o una galeria d’homenatge a la recentment desapareguda Aretha Franklin, obres d’un jove bateria que va deixar les baquetes pels pinzells per convertir-se en un dels millors caricaturistes del país. Vizcarra busca la vessant humorística però aquí gradua la seva mala llet deixant palesa la seva estima a músics que admira.

Han estat els primers dies del Blues: per escoltar, per fer una cervesa, per cantar, per fer ciutat... i com no, també per ballar, com elsLindy Hoppers a ritme de swing, però també de moltes altres músiques agermanades que tindran continuïtat durant tota aquesta setmana. Segueix els camí del Blues.

Vegeu la galeria d'imatges del primer cap de setmana del Festival

Notícia elaborada per www.cerdanyola.info