El testimoni conservat més antic de la presència humana correspon al paleolític superior (600.000 aC). Són eines de pedra fetes per comunitats de caçadors nòmades al costat dels torrents de Can Magrans i Can Domènec, a la Universitat Autònoma, i del riu Sec.

En l'època que va des del paleolític (600.000-5.000 aC) fins a l'edat de ferro (750-550 aC), el territori de Cerdanyola va ser habitat per petites comunitats, primer de caçadors recol·lectors
i més tard, quan va desenvolupar-se el conreu de la terra, d'agricultors.

A finals de la primera edat de ferro van establir relacions comercials amb altres pobles mediterranis.
Al terme de Cerdanyola s'han excavat una trentena de jaciments i zones d'expectatives arqueològiques, algunes troballes dels quals es poden veure al Museu de Ca n'Ortadó. Destaca, per la importància del conjunt ceràmic i els esquelets de 50 persones localitzats, l'hipogeu del calcolític (2.500-2.100 aC) del carrer de París.

De l'època ibèrica (segles VI-I aC) es conserva l'únic jaciment visitable, el poblat ibèric de Ca n'Oliver. El territori estava densament poblat per la tribu dels laietans. Al poblat del cim del turó de Ca n'Oliver, de grans dimensions, hi vivien les elits que controlaven altres nuclis de la plana, com l'aldea de Can Xercavins o la granja del campus universitari, on es conreava la terra i es tenia cura de ramats.
 
Tots aquests poblats van desaparèixer amb la dominació romana (segles I aC - V dC). La vila de Canaletes, una gran explotació que produïa terrissa i vi per vendre, va ser aleshores l'establiment més important. Per la zona passava una via de comunicació amb Barcino (Barcelona). Després de la caiguda de l'Imperi romà, a l'antiguitat tardana (segles VI-VII dC), hi ha constància d'un nucli agrícola habitat pels primers cristians, als Mallols.

La plana estava poc poblada. Després del període islàmic i la conquesta franca, a partir del segle IX, la població vivia a la serra de Collserola i a la serra de Galliners per protegir-se d'atacs, però a mesura que s'estabilitzava la frontera amb al-Andalus, van ocupar la plana per aconseguir terres de conreu.

A Collserola hi havia dues esglésies parroquials, la de Sant Martí i la de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, al voltant de les quals s'organitzaven les famílies pageses en comuns. Els comuns defensaven els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals. Les famílies vivien en masos dispersos i estaven sota la jurisdicció del castell de Sant Marçal. A partir del segle XV, amb l'augment dels rendiments agrícoles i la progressiva dissolució del règim feudal, la majoria de masos van convertir-se en masies, moltes de les quals es conserven avui dia amb funcions d'equipaments o residències.
Els propietaris de masies, que ja eren grans explotacions agrícoles, i els senyors del castell de Sant Marçal van traslladar l'església parroquial, a finals del segle XVI o inicis del XVII, de Sant Martí a la plana, construïda en part amb pedres procedents de l'antic temple de Collserola i coneguda avui amb el nom d'església vella de Sant Martí. Amb la producció i venda del vi, a partir del segle XVIII, moltes famílies pageses de la plana van engrandir i reformar les seves masies, que prosperaren fins a la crisi de la fil·loxera. Les transformacions socials i econòmiques van provocar la formació del primer nucli urbà, a partir del 1828, i Cerdanyola va desenvolupar-se progressivament a les terres de conreu d'antics masos.

Coneix la història in situ, als espais proposats per Cerdanyola, un museu en el territori.

La plana estava poc poblada. Després del període islàmic i la conquesta franca, a partir del segle IX, la població vivia a la serra de Collserola i a la serra de Galliners per protegir-se d'atacs, però a mesura que s'estabilitzava la frontera amb al-Andalus, van ocupar la plana per aconseguir terres de conreu.

A Collserola hi havia dues esglésies parroquials, la de Sant Martí i la de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, al voltant de les quals s'organitzaven les famílies pageses en comuns. Els comuns defensaven els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals. Les famílies vivien en masos dispersos i estaven sota la jurisdicció del castell de Sant Marçal. A partir del segle XV, amb l'augment dels rendiments agrícoles i la progressiva dissolució del règim feudal, la majoria de masos van convertir-se en masies, moltes de les quals es conserven avui dia amb funcions d'equipaments o residències.
Els propietaris de masies, que ja eren grans explotacions agrícoles, i els senyors del castell de Sant Marçal van traslladar l'església parroquial, a finals del segle XVI o inicis del XVII, de Sant Martí a la plana, construïda en part amb pedres procedents de l'antic temple de Collserola i coneguda avui amb el nom d'església vella de Sant Martí. Amb la producció i venda del vi, a partir del segle XVIII, moltes famílies pageses de la plana van engrandir i reformar les seves masies, que prosperaren fins a la crisi de la fil·loxera. Les transformacions socials i econòmiques van provocar la formació del primer nucli urbà, a partir del 1828, i Cerdanyola va desenvolupar-se progressivament a les terres de conreu d'antics masos.

Coneix la història in situ, als espais proposats per Cerdanyola, un museu en el territori.

La història urbana de Cerdanyola s'inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà.

Dos camins que creuaven el terme i l'arribada del ferrocarril, l'any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l'antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries. 

Cerdanyola ja era, als anys vint del segle passat, un important centre d'estiueig; els costums i gustos refinats d'aquelles famílies burgeses i artistes van deixar empremta en la trama urbana i en la seva arquitectura. Les grans torres i les urbanitzacions de Montflorit i Bellaterra parlen d'aquella època esbojarrada. El seu llegat artístic es recollirà en part al futur Museu d'Art Modern de Can Domènec.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d'unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial. L'electricitat i les bones comunicacions van propiciar la instal·lació de les primeres indústries, la més important de les quals va ser Uralita, i l'arribada dels primers immigrants.
En el canvi de segle del XVIII al XIX, Cerdanyola va arribar als 1.000 habitants. A la dècada de 1930, superava els 3.000. Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va serfins als anys cinquanta que l'economia i la societat civil es van començar a recuperar. En aquells anys, la demanda creixent de mà d'obra i la immigració massiva van provocar un creixement caòtic i desordenat de la ciutat. En només tres dècades, s'arribà als 50.000 habitants.
El poble pagès i d'estiueig s'havia transformat en una ciutat industrial. En els últims anys de la dictadura, es va construir la Universitat Autònoma de Barcelona (1972) als terrenys coneguts amb el nom de vall Moronta.

Els setanta van ser anys de conflictes socials, econòmics i polítics, en què les reivindicacions d'obrers, estudiants i ciutadans van marcar el dia a dia de la ciutat. Durant la democràcia, Cerdanyola ha continuat creixent. Seu de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Parc Tecnològic del Vallès, construït l'any 1987, i de diversos centres de recerca i innovació, Cerdanyola ha estat receptora de població estudiantil i de nous fluxos migratoris.

La indústria tradicional està donant pas a l'economia del coneixement, amb empreses punteres i d'alt valor afegit, a recer del campus universitari, del Parc Tecnològic i de projectes nous com el Parc Científic de la Plana del Castell. Al mateix temps, Cerdanyola, lloc de trobada d'institucions, associacions, entitats i gent d'arreu, fa esforços per recuperar la seva identitat pròpia i conservar el patrimoni natural i cultural, en un territori que va començar a transformar-se fa més de 600.000 anys.Coneix la història in situ als espais proposats per Cerdanyola, un museu en el territori

Explicar la història en els escenaris on van passar els fets és un dels objectius en què s'inspira el projecte museogràfic Cerdanyola, un museu en el territori.

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí, l'antiga masia de Ca n'Altimira,
la torre d'estiueig de Ca n'Ortadó, l'Ajuntament i l'església parroquial configuren aquest gran museu, que s'estén, com la mateixa història, per tot el terme municipal.

En cada un d'aquests espais singulars trobareu plafons explicatius, però, si ho preferiu, hi ha la possibilitat de fer la visita amb guia.

Informació i visites concertades:
Oficina de Patrimoni Cultural
Museu A. Ortadó - R. Maymó
Plaça de Sant Ramon, 23
Tel. 93 692 33 22 (laborables)
Patrimonicultural@cerdanyola.cat