Periodista, narradora, música, publicista cultural i dramaturga. Catalanista, feminista, pacifista. Filla de mare italiana i de pare francès, poliglota, és una autora polièdrica i una de les feministes substancials  de principis del XX juntament amb Dolors Monserdà i Francesca Bonnemaison. Dirigeix Feminal (1907-1917), on reuneix les veus femenines més brillants de la cultura catalana. Col·labora en un gran nombre de diaris  i revistes. Amb el pseudònim Xènia polemitza a Joventut amb la patum del Noucentisme Xènius (Eugeni d’ors). El seu llegat no és encara prou divulgat ni valorat. Primera dona a parlar a l’Ateneu Barcelonès, fundadora el 1913 de La Llar, residència de professores i estudiants, impulsora de l’associació femenina el 1921, una de les signants del manifest a favor del sufragi femení, activa conferenciant i directora del Pavelló de la Dona de l’Exposició Internacional 1929. Escriu tres obres de teatre: Un raig de sol (1908), Els ídols: quadre en un acte i en prosa (1911) i Caritat (1918).