Ginecòloga i una de les primeres llicenciades en medicina de l'estat espanyol.

Fou una metgessa ginecòloga pionera i una gran treballadora per la salut de les dones de finals del segle XIX i començament del XX. Va treballar per la millora de l'educació higiènica i sanitària de les dones.

La seva activitat científica era intensa i també ho va ser el seu activisme feminista en diverses entitats, com la Unión de Mujeres de España —sufragista, interclassista, aconfessional, propera al socialisme—, d’on va ser la presidenta el 1920.

Filla d'una família benestant, va estudiar a l’Institut Lluis Vives de València, on obtingué el títol de Batxillerat i es matriculà de manera immediata, amb el permís signat per son pare, a l'Escola Normal Femenina de València, on superà l’examen de grau de mestra d'ensenyament elemental.

Sembla que no va exercir mai Magisteri i es matriculà a la Facultat de Medicina de la Universitat de València, on seria una de les primeres dones que cursava aquesta carrera. Obtingué el títol de llicenciada en Medicina i Cirurgia al juny de 1889, i s'especialitzà en Ginecologia.

Val a dir que, tot i que al 1891 la Sociedad Ginecológica Española li negà l'entrada pel sol fet de ser dona, la va admetre més tard i fins i tot va pronunciar el discurs d'obertura de curs de l'any 1904.

De manera immediata es traslladà a Madrid, on guanyà una plaça de metgessa titular a l’Hospital de la Princesa de Madrid. Va treballar a la Casa Provincial de Maternidad e Inclusa de la Beneficencia Provincial, al mateix temps que mantenia una consulta popular.