Narradora, poeta, prosista, periodista, assagista, activista social i dramaturga. De família burgesa cultivada, és una dels alumnes inicials de la primera professora de francès de Barcelona. A la rebotiga del pare, relligador, entra en contacte amb Clavé, Pitarra, Milà i Fontanals. A vint anys s’estrena com a articulista en castellà i de seguida en català. Primera dona a presidir (1909) els Jocs Florals de Barcelona, dels quals era assídua concursant i guanyadora. Periodista en diverses publicacions, impulsa el projecte i la consolidació de Feminal. Activista pels drets de les dones i la formació de les treballadores, conforma amb Francesca Bonnemaison, Carme Karr i Maria Josepa Massanés el nucli eminent de reformadores burgeses de vocació feminista. La novel·la La fabricanta (1904) és un dels seus llegats forts. En teatre publica la primera obra el 1874, Sembrad y cogerèis, i després Teresa o un jorn de prova (1876). Amor mana (1913) es publica pòstumament el 1939. Una dramatúrgia en què família i amor sovint no concorden.