Matemàtica, física i escriptora francesa.

El 1738 va escriure la “Carta sobre els elements de la filosofia de Newton” i el 1740 “Institucions de física”, obra que va escriure perquè el seu fill pogués entendre la física.

Va haver de suportar el menyspreu i el silenci públic que despertaven les opinions científiques d’una dona, en l’època de Lluís XV.

Posteriorment va publicar “Discurs sobre la felicitat”, amb el qual defensava l’educació de les dones com a camí pel seu reconeixement social. Durant el 1746 i el 1747 va traduir del llatí al francès “Els principis matemàtics de la Filosofia Natural”, d’Isaac Newton, que incorporava comentaris seus que en facilitaven la comprensió. És l’única traducció francesa que existeix i la seva contribució científica més important.

El 20 de juny del 1725, es casà amb el marquès Florent-Claude de Châtelet i esdevingué marquesa del Châtelet. Es tractava d'un casament concertat i la parella no tenia gaire en comú, però ambdós respectaren els costums de l'època. Tingueren tres fills i, una vegada complides les seves responsabilitats maritals, Émilie i el seu marit decidiren de mantenir la mateixa llar, però viure vides separades.