Filòsofa, escriptora, professora i periodista en llengua catalana.

Des del 1972 fins al 1983 dirigeix Canigó, convertit en setmanari, des d'on esperona i dona veu a les generacions de joves escriptors i escriptores.

Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ocupa el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 és nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.

Al llarg de quatre dècades publica, amb una enorme regularitat i un gran domini de l'ofici d'escriure, una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa; però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

Tant en el seu vessant de periodista com en el d'escriptora i de personatge públic – amb aparicions freqüents en tertúlies a la ràdio i a la televisió –, Isabel-Clara Simó va mantenir sempre un ferm compromís amb la seva condició de dona d'esquerres i amb la defensa de les llibertats individuals i col·lectives.