Primera dona catalana que es va doctorar en estudis superiors.

Amb quatre anys, llegia i escrivia. Als dotze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l’hebreu, i havia estudiat filosofia, teologia, música, ciències i dret.

Als catorze va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Papes d’Avinyó.

Es deia que la seva saviesa era un “miracle del seu sexe”, però el seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, hi donava una explicació ben diferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit hores diàries d’estudi.

Va néixer al Raval de Barcelona el 1594, però només hi va viure fins al 1602 perquè la família es va traslladar a Lió. En aquesta ciutat va seguir estudiant i va despertar una gran admiració entre la gent més il·lustrada, per satisfacció del pare però no pas seva, que se sentia incòmoda. Per viure més lliure d’aquesta dependència, o per una genuïna vocació religiosa, quan tenia tretze anys, Juliana va manifestar que es volia fer monja i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d’Avinyó, on va viure uns anys, estudiant i creant. Quan va morir, el 1653, va deixar tota mena d’escrits propis i traduccions, majoritàriament de temàtica religiosa.