Periodista, articulista, assagista i dramaturga. Estudia magisteri i dret. El 1929 es fa periodista, al diari conservador La Veu de Catalunya. Primera dona a tenir secció pròpia, “Món femení”. Entrevistadora audaç i columnista franca, advoca per modernitzar la vida femenina i la relació entre els gèneres i el matrimoni, aportant-hi panoràmica internacional. Activista feminista i pel sufragi femení de gran popularitat, en conferències arreu del país i per la ràdio. La publicació de L’etern femení. Confessions, ideologies, orientacions (1934) va causar furor. El 1936 publica la primera obra de teatre, en versus, L’estudiant de Girona. Deixa inacabades una novel·la i més obres de teatre, com ara la farsa còmica Un marit que no té preu i la comèdia L’amor sap allà on va.