Pedagoga i humanista que va dirigir i impulsar el primer centre dedicat a fomentar la formació universitària de les dones.

Pedagoga i humanista espanyola, Maeztu va dirigir i impulsar el primer centre dedicat a fomentar la formació universitària de les dones, va impartir classes a nombroses escoles públiques i va ser autora de diverses publicacions relacionades amb l’ètica pedagògica.

Nomenada més endavant "doctora honoris causa" per diferents universitats del món, el seu interès professional va estar centrat en el foment de l’emancipació i l’empoderament de les dones a través de l’educació. El Lyceum de les Dones, del qual va ser cofundadora i primera presidenta l'any 1926, s'ajustava al model internacional dels ja existents a Europa, i on s'organitzaven i impulsaven conferències, concerts i exposicions de literatura, ciències, arts plàstiques, música, etc.

Amb l’esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i l'afusellament del seu germà Ramiro, Maeztu es va exiliar a Buenos Aires, on se li va concedir la càtedra d’Història de l'Educació. Assentada finalment a l'Argentina després de rebutjar una càtedra de la Universitat de Columbia, es va dedicar a donar conferències, impartir cursos i escriure, fins a la seva mort el 1948.