Jutgessa, periodista i dramaturga. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, en començar la guerra s’incorpora al periodisme, en el qual destaca pels comentaris jurídics als diaris La Rambla i Última hora i a la revista Companya, que li valen el sobrenom de la “geganta revolucionària”. El 2 de desembre de 1936 Andreu Nin, conseller de Justícia, la nomena jutgessa de Granollers, la primera de Catalunya i d’Espanya. Escriu entrevistes i reportatges remarcables: “Com i per què es divorcia la gent a Catalunya”, a la revista Catalans, estructurat en escenes i diàlegs. És el resultat de la seva subtil i aguda dramatúrgia, iniciada amb Judith, estrenada el 1936 al Poliorama. Participa activament en el primer Congrés Nacional de la Dona (Barcelona, 1937), amb l’informe “Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”. Exiliada que no torna, a Mèxic continuarà una fecunda trajectòria en premsa, ràdio, televisió i cine, i sobretot en teatre.