Compositora i pedagoga musical.

És escultora, pintora i compositora, una de les primeres dones a dedicar-se a la composició musical a Catalunya.

Als voltants del 1900, va començar a compondre, quan acabava de morir la seva segona filla i la vida se li feia insuportable. En aquell moment va decidir treure profit de les classes de piano i solfeig que havia rebut de petita. Era una dona de caràcter modest, i les seves composicions també ho eren. Encara que va crear algunes sardanes, la major part de la seva obra van ser cançons infantils senzilles i despullades d’artificis, fetes perquè la quitxalla s’ho passés bé cantant-les.

Les cançons de Narcisa Freixas tenen un caràcter popular marcat, són senzilles i espontànies, i en moltes d’elles s’hi entreveu el gust estètic per les harmonies modernistes. Els textos són de poetes coetanis: J. Maragall, Nogueras i Oller, F. Sitjà i Pineda, Apel·les Mestres, J. Verdaguer, i d’ella mateixa.