Premi Nobel de Fisiologia i Medicina per descobrir el factor de creixement nerviós.

Va néixer l’any 1909 a Torí, Itàlia. Va ser la neuròloga que va descobrir el primer factor de creixement conegut en el sistema nerviós, investigació per la qual va obtenir el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l’any 1986, compartit amb Stanley Cohen, a qui va dedicar la frase: "Per separat som brillants, però junts som imparables".

Les investigacions de Levi han estat fonamentals per a la comprensió dels mecanismes de control que regulen el creixement de les cèl·lules.

Però la trajectòria de Levi no va ser fàcil. L’any 1937 la seva carrera científica va estar a punt de truncar-se. Rita procedia, per la branca paterna, d’una família jueva, la qual es trobava en el punt de mira de «Il manifesto della Razza» de Mussolini, i de les consegüents lleis que negaven als jueus, entre altres coses, l’accés a llocs d’investigació. Aquest mateix any es va traslladar a Bèlgica i va treballar com a investigadora convidada en un institut neurobiològic de Brussel·les.

Més tard, l’any 1940, davant la imminència de la invasió de Bèlgica pels alemanys, va tornar a Torí amb la seva família, on  va instal·lar un petit laboratori al seu dormitori.

Al setembre de 1943 va haver de fugir de nou. En un poble a sud de Florència, ella i la seva família van sobreviure fins al final de la guerra, amb ajuda d’amics no jueus. El treball que va desenvolupar, en aquestes condicions tan precàries, sobre substàncies que avui es coneixen com a factors neurotròfics, va ser la base de gran part de la seva recerca posterior.

Finalitzada la guerra, va tornar a Torí i a la seva feina de la Universitat. El 1947, Viktor Hamburger li va oferir un lloc d’investigadora associada a la Universitat de Washington a St. Louis, el qual va acceptar i va ocupar durant 30 anys. Allà va ser on va descobrir la proteïna que alliberen les cèl·lules nervioses i que atreu el creixement de les ramificacions de les neurones veïnes. El 1952 va aconseguir el seu resultat més rellevant: va aïllar el «factor de creixement nerviós» (FCN, o NGF, de Neural Growth Factor), una substància alliberada pel tumor que estimula el creixement dels nervis. En els anys posteriors va compaginar la seva tasca a St. Louis amb altres tasques a Itàlia, i va posar en marxa i va presidir diversos laboratoris i centres de recerca a Roma.

El 22 d’abril de 2009 es va convertir en la primera persona premiada amb un Nobel que arribava als 100 anys d’edat.  I va manifestar: "Als 100 anys tinc una ment que és superior a la que tenia als 20, gràcies a l’experiència". Va morir a l’edat de 103 anys.