Activista feminista del camp de l'educació.

Pedagoga feminista del segle XIX. Va ser una de les principals activistes catalanes dins el camp de l'educació de la seva època. El seu model pedagògic girava a l’entorn de les metodologies innovadores dels anys 30.

Nascuda a Marçà, estudià de mestra superior, i el 1910 començà els estudis per a professora a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, on adquirí els ideals de l’institucionalisme krausista. El 1914, una vegada inaugurada l’Escola Normal de Mestres de Palma, Rosa fou de les primeres professores que s’hi incorporà. Això la va portar a ser un important personatge públic sobretot a Mallorca, lloc on va desenvolupar la major part de la seva carrera com a mestra.

A les aules, la seva metodologia era trencadora, ja que defensava un estil educatiu allunyat de l'excés d'aprenentatge memorístic, autoritari o que estigués excessivament situat dins les aules. Cercava que el seu alumnat assolís un criteri propi basat en el recull d'experiències, provinents de diferents fonts, no només dels llibres de text. Donava molta importància a la creativitat i a l'art en general, com a forma d'adquisició de coneixement. Va utilitzar el cinema per a educar en igualtat i hi vinculava continguts transversals d'altres matèries. Com a activista pels drets humans que era, reivindicava, des del camp de l'educació, parlar de llibertat, solidaritat i justícia, tot situant i anomenant moltes dones destacades en tots els camps i nivells.