Dramaturga, poeta, narradora, prosista i pintora. Filla de terratinents, el pare és advocat professional i serà alcalde de l’Escala i diputat provincial. Creix entre el poble natal i Barcelona. Formació autodidacta, amb la mare i l’àvia. Poliglota. La primera vocació és la pintura, que encara avui desconeixem. Exposa un oli el 1986 a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona. L’any següent comença a publicar, poemes d’amor, a l’Almanach de la Esquella de la Torratxa (1897-1900), ja amb pseudònim masculí. I un any després, el 1898, presenta als Jocs Florals d’Olot, el poema Lo llibre nou i el monòleg La Infanticida. Guanya els Jocs, però el terrabastall que causa el monòleg és immens. Decideix a partir de llavors signar Víctor Català, nom que farà servir sempre. Dramaturga prolífica, complexa, agosarada, coneix bé el clima teatral europeu en què s’inscriu. De criteri lingüístic treballat i propi, s’oposa a les normes fabrianes. La seva dilatada vida és rica en tots els gèneres literaris que conrea, en teatre de manera experimental, tant en temes com en tècniques i mirada escènica.