L'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) ha inaugurat el monòlit del memorial als treballadors i les treballadores de la fàbrica Uralita i als veïns i veïnes víctimes de l'amiant. El monument està situat a l'encreuament entre Cerdanyola i Ripollet, als Quatre Cantons. La peça, de 4 metres d'alçada, ha estat creada solidàriament per Jordi Andrés, familiar d'una víctima, i està feta en ferro, pintada de negre, amb unes perforacions amb petits punts de llum.

El Memorial es descobria ahir amb la participació de l'AVAAC, el veïnat, les advocades del Col·lectiu Ronda que defensen jurídicament les persones afectades per l'amiant, i representants dels ajuntaments de Cerdanyola i de Ripollet. Va ser un acte senzill i emotiu que volia fer un reconeixement públic als treballadors de la fàbrica Uralita i a les víctimes de l'amiant, així com de les seves famílies i veïnat de la zona, però també reivindicar accions per abordar el desamiantatge i reclamar als tribunals que escoltin a les persones afectades i que Uralita assumeixi el mal que ha fet.

Trencar el tabú de l'amiant

El representant de l'AVAAC, Fernando Saavedra, remarca que és imprescincible visualitzar el mal fet per l'amiant per començar a curar l'enorme ferida ocasionada a les persones treballadores d'Uralita. Unes persones que volien començar un projecte de vida i anys després van caure víctimes "d'un genocidi laboral, social i mediambental". El Memorial, continua, Saavedra, ha de ser un catalitzador del dolor, de la injustícia i de la impotència que es transforma en esperança i energia per seguir endavant.

El representant de l'associació de persones afectades comenta que l'amiant encara ens acompanya en quantitat de productes i que la labor de desamiantatge és imprescindible. A més, reclama que els protocols mèdics de detecció i seguiment de malalties relacionades amb aquest material han de millorar i les normatives s'han de complir rigorosament.

Fernando Saavedra afegeix que falta molta feina per fer i s'ha de continuar lluitant per aconseguir, per exemple, un fons de compensació per a les víctimes, reclamant que es trenqui el tabú de l'amiant perquè "conèixer i no actuar ens faria còmplices".

Els afectats ambientals demanen justícia Una veïna de Ripollet afectada ambiental, va recordar que era l'única supervivent del grup de 39 persones reconeguts com a malalts ambientals a causa de l'amiant al 2017, però encara està esperant que els tribunals li donin definitivament la raó perquè Uralita va apel·lar la sentència. La Maite no demana diners, sinó justícia per "tornar a tenir fe en ella i que Uralita assumeixi el mal que ha fet".

Lluita de classe, de gènere i mediambiental L'advocada del Col·lectiu Ronda, Esther Costa, destaca que l'amiant va estar protegit pel franquisme i pel capitalisme i sota aquests dos paraigües ha generat un autèntic genocidi laboral. Costa recorda que el grup on treballa va començar a defensar a les persones afectades a l'any 1977 amb una inspecció de treball que els ha permès, a dia d'avui, poder guanyar judicis i anar avançant en la defensa dels drets d'aquestes persones, però recorda que tenen en marxa la lluita dels passius laborals i domèstics i ambientals Per a l'advocada la lluita contra l'amiant és una "lluita de classe" perquè les persones afectades sempre són les més pobres i sense protecció. També, segueix, "és una lluita de gènere" perquè eren les dones qui rentaven la roba de feina impregnada en amiant als seus domicilis particulars i a més, conclou, és una lluita de protecció del mediambient. Des del col·lectiu, indica Esther Costa, intenten fer acompanyament a les víctimes i a les seves famílies donant un missatge d'esperança, perquè "a poc a poc s'està fent justícia amb més sentències favorables", però també fa una crida perquè els afectats treballin des de les associacions per aconseguir més avenços.

Un Memorial per a la gent del passat, del present i del futur El creador de la peça escultòrica, Jordi Andrés, espera que el memorial ajudi a prendre consciència sobre el greu problema de l'amiant que encara s'està patint i es faci pedagogia sobre la qüestió. A més, explica que el Memorial pretén homenatjar "la gent del passat que ja no està entre nosaltres, però també del present i del futur perquè encara tenim molta feina per davant".

Amb la inauguració del Memorial, Cerdanyola i Ripollet, dues ciutats veïnes, homenatgen conjuntament a totes les víctimes de l'amiant de les dues poblacions, deixant testimoni en un monòlit del dolor ocasionat, però també dignificant la memòria de les persones mortes i donant visibilitat a un tema que ha viscut massa silenciat durant dècades.

Informació elaborada per Cerdanyola.info