Dins del marc de la Tardor Solidària, i fins al 29 de gener de 2023, es pot visitar a la Sala Elisa Arimany de la Biblioteca Central de Cerdanyola l’exposició Itineràncies de Carmen Espinosa. Una nova exposició que arriba a Cerdanyola de la mà de l’Associació d’Amics del Museu d’Art de Cerdanyola.

Nascuda l’any 1971 en les terres del riu Cauca, a Cali (Colòmbia), Carmen Espinosa es deixà endur pel mar fins a les riberes barcelonines del Besós, on hi resideix des de l’any 2002.

Precisament, el tema troncal del seu treball gira a l’entorn de la figura del desarrelament sorgit de la immigració. Un fet que no és aliè al de tantes i tantes famílies que acaben omplint la maleta de noms, sabors i flassades de bressol que, més tard, esdevindran un mantell de records. Una maleta de quotidianitat amb lligams de desarrelament.

El seu llenguatge va més enllà de la simple utilització de materials reciclats ja que, aquests, esdevenen un punt clau en la interpretació de l’obra. Així, trobem peces destacables com ara Mis nombres: noms de les persones del seu entorn amorosament elaborats amb embolcalls de dolços cosits amb trossos de cabells; Intermitencias: records brodats en els típics i alhora identitaris coladors de cafè colombians; i Arepa: que reafirma el caràcter d’identitat amb la utilització del blat de moro, ingredient principal de l’arepa, l’aliment de base de la cultura colombiana.

Mortaja és, probablement, l’obra que sintetitza tota la mostra. A partir d’embolcalls d’aliments de la seva terra compartits i consumits entre les seves amistats de Catalunya al llarg de dotze anys. Al revers, un mapa dels viatges realitzats entre Cali i Barcelona esdevé el nexe d’unió d’aquesta peça, a voltes manta, a voltes mortalla.

Qui som? D’on som? On som? Preguntes que, a partir de la falsa insignificança dels materials utilitzats, ens donen nocions d’identitat amb el regust de desarrelament que aquesta ens pot provocar.

Carmen Espinosa: “El desarrelament que mai acaba. Guardar i conservar, gairebé com un tresor, allò que ens apropa de manera intermitent i constant a les nostres arrels, i el cosir com a ritual d’emmenar i guarir les ferides que, irremeiablement, ens causen el temps i la distància...”

Fulletó de l'exposició Itineràncies