La plaça de La Pau va ser l’escenari escollit per retre un emotiu i merescut homenatge als quatre veïns de Cerdanyola deportats als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial: Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma. Tres d’ells curiosament van viure al mateix barri de Can Xarau, tal i com indica la placa commemorativa amb els seus noms que descansarà als peus de l’escultura d’Elisa Arimany i cedida per la seva família per recordar la barbàrie que van viure aquests quatre veïns i no oblidar-la. Ahir durant l’acte es descobria l’escultura de l’artista local, que serà retirada per ser construïda en material que permeti ser exposada a l’exterior. Durant l'acte també va actuar la Coral Collserola interpretant 'La vida és bella' i 'L'estel errant'.

Amadeu Comas, Juan Gómez, Miguel García i Lluís Castells van ser deportats al camp de Mauthausen entre 1940 i 1941 i només un d’ells, Amadeu Comas, va aconseguir sortir amb vida. La seva família, actualment resident a França, van assistir a l’acte i va recordar el seu pare i avi. La seva filla, Pepita Comas, va explicar la trajectòria vital d’Amadeu després de sobreviure a l’infern nazi i va voler destacar que “era una persona apreciada per tothom que el coneixia perquè emanava benevolència i bondat, era generós i tolerant”. La seva neta Maëva Victorri, va néixer uns mesos després de la mort del seu avi però al llarg de la seva vida sempre li ha fascinat la seva història i es va convertir en un deure per a ella “preservar la memòria de totes aquestes vides escapçades, arrencades, a través de la meva investigació, i conèixer els detalls de la trajectòria del meu avi”.

La investigació per recuperar la història d’aquestes 4 persones i també un treball molt més extens en la memòria democràtica l’encapçala el Museu d’Història de Cerdanyola que compta amb la col·laboració d’entitats com el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, La Constància o l’Agrupació Foto Cine Cerdanyola-Ripollet. El director del Museu d’Història, Joan Francès, va explicar durant la seva intervenció la doble funció d’actes com el viscut ahir a Cerdanyola “la de record i també la de reparació doncs aquests quatre veïns havien quedat a les cunetes de l’oblit i ningú recordava que existien”. Joan Francès afegia que “teníem un deute amb aquesta gent perquè si els oblidem també oblidem el que representen i els seus valors democràtics són inqüestionables”. Francès va acabar fent referència a una frase extreta del jurament que feien els deportats una vegada eren alliberats del camp de Mauthausen “la pau i la llibertat són la garantia de la felicitat dels pobles i de la construcció d’un món sobre noves bases de justícia social i nacional. Visca la llibertat”.

Mariona Alegret, integrant del CRAC, va parlar en nom de les entitats col·laboradores en la investigació explicant quin és el treball que estan fent i com l’estan fent. Es va referir a les tasques en la recerca de la memòria democràtica i concretament a la dels deportats de Cerdanyola. A través de L’Amical Mauthausen van obtenir informació de tres dels quatre deportats. Aquesta, sumada a la informació trobada a llibres i arxius nacionals i internacionals els hi ha permès descobrir la història dels quatre veïns deportats.

A l’acte intervenien també quatre alumnes de l’Institut Forat del Vent que han dedicat els seus treballs de recerca a la deportació republicana i camps d’extermini. Lucia Quintanilla i David Llibre van explicar que el seu treball se centra en l’Amadeu Comas de qui han pogut conèixer la història. Per a ells el projecte ha estat essencial per aprendre del passat i ajudar a evitar-lo en un futur. Javilet Cora i Laura Izquierdo centren el seu treball en la vida dels altres tres deportats: Lluís Castells, Miguel García i Juan Gómez. Les dues alumnes van explicar que “han fet un “exercici d’empatia amb els tres homes que van marxar de casa sense res per trobar-se vivint a una platja en ple hivern, sortir d’una guerra per trobar-se en una altra i acabant en un camp de concentració nazi vivint barbàries inexplicables”.

A principis d’any, l’Ajuntament de Cerdanyola signava un conveni de col·laboració amb l’associació Amical Mauthausen i altres camps, i de totes les víctimes del nazisme a Espanya’. Aquest conveni va permetre a l’Ajuntament entrar a formar part de la Xarxa Mai Més, per preservar la memòria de les persones que van ser deportades als camps de concentració nazi i també contempla l’organització d’un programa estable d’actes i activitats vinculades a la memòria democràtica. Josepa Gardenyes, membre de la junta de l’Amical Mauthausen, va referir-se a l’acte com “un acte de justícia cap a quatre persones de Cerdanyola deportades i que van patir les conseqüències”. Gardenyes va recordar que “durant molts anys aquests homenatges eren impensables aquí a diferència de tota Europa, també va destacar la feina de l’Amical en la seva trajectòria de 60 anys referint-se especialment a la part de la docència i va acabar repetint el missatge que els supervivents dels camps poc després de la seva alliberació van juramentar “ Mai més, ni aquí ni enlloc”.

Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic de la Generalitat, va voler recordar la finalitat de l’organisme que dirigeix i que és “vetllar per la preservació i divulgació d’un temps concret, abans, durant i després de la guerra perquè és un període d’una densitat de dolor i patiment extraordinari, perquè el present no s’entén sense el que va passar llavors, perquè la memòria d’aquell temps no està només en els llibres és memòria viva i perquè la història ens ha arribat distorsionada”. Villatoro va destacar la importància i necessitat d’actes com el viscut ahir a Cerdanyola per no pensar en l’extermini nazi com una estadístiques perquè “cada persona que va passar per algun dels camps tenia un nom i cognom, una procedència, una família...”.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va tancar els parlament amb agraïments sobretot als ciutadans que van perdre la seva vida a Mauthausen, conegut com “el camp de los espanyoles” perquè allà van ser deportats 7.000 dels 10 mil republicans considerats apàtrides pel règim franquista. Cordón va destacar que “a Cerdanyola es treballa des de fa molt de temps en la recuperació de la memòria històrica i es continuarà per poder tenir un record personalitzat a cada un d’ells mitjançant les llambordes Stolperstein de l’artista alemany Gunter Demning” i de les que ja s’han instal·lat més de 75 mil a 23 països d’Europa i Amèrica per no oblidar l’horror nazi.