A partir de la setmana vinent i fins a final d'any es duran a terme diferents actuacions d'esporga a la ciutat per tal de completar la campanya prevista per al 2016. Les intervencions principals es concentraran en l'arbrat d'alineació viari que és el que més problemes origina a l'espai públic i al veïnat del seu entorn. En una primera fase, ja es va intervenir en les espècies d'arbres que anualment s'han d'esporgar per evitar una molèstia real, com són les moreres i troanes, ja que tenen una fructificació molt molesta. La resta d'intervencions estan planificades fins a final d'any en funció de les necessitats encaminades a controlar el desenvolupament natural dels arbres.

L'esporga no és una necessitat real de l'arbre; en la majoria dels casos s'ha de fer perquè els arbres no tenen suficient espai per a desenvolupar-se. L'esporga representa una agressió que afecta negativament al desenvolupament de l'arbre perquè aquest quan es esporgat fa un esforç per a recuperar-se amb un desgast que repercutirà en els seu futur.

L'esporga de l'arbrat viari es dur a terme per a controlar el creixement dels arbres i que aquests no interfereixin negativament en el seu entorn immediat. En el cas dels arbres joves, l'esporga s'enfoca a guiar els arbres per a que adquireixin un perfil determinat que serà la seva estructura futura. Un altre dels motius pels quals s'ha d'esporgar els arbres és per seguretat per evitar situacions de risc. També es busca la salut dels mateixos arbres podant la seva ramificació seca i malalta. Hi ha arbres que es poden per una qüestió de manteniment i ornamental per a mantenir les seves capçades dintre d'una mida adient. L'esporga també serveix per controlar aspectes desfavorables de l'arbre com ara la reducció de fructificació, retall de ramificacions molestes, evitar les fractures de brancatge, facilitar el control de problemes de plagues i malures...

Cada espècie d'arbre necessita d'uns criteris diferents d'esporga:

• Moreres: la seva esporga és anual i dràstica per evitar la caiguda de mora.
• Aurò: es fan esporgues de manteniment i control de seguretat per ser arbres de fustes vulnerables i acostumen a fer-se cada dos anys.
• Xops: són arbres d'excés desenvolupament i que en molts casos no tenen espai. A més, produeixen la fructificació cotonosa que causa molèsties. La periodicitat de poda és de dos anys i en alguns casos concrets d'un.
• Plàtans: són arbre de mida gran que requereix espai. La periodicitat d'intervenció va dels 3 als 5 anys, segons les necessitats.
• Oms: s'esporguen cada dos o tres anys amb l'objectiu de reduir el pes de la vegetació per evitar fractures.
• Mèlies, acàcies, arbres dels fanalets, catalpes...: són plantacions d'excessiva densitat i cal controla l'excés de desenvolupament de les capçades per això s'ha d'intervenir cada dos anys.
• Lledoners, til·lers, cirerers ornamentals, pereres...: aquestes espècies han estat plantades tenint en compte el lloc i requereixen del mínim d'intervencions per no alterar el seu creixement.