Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
1a Exposició de pessebres de Cerdanyola
Exposició solidària a benefici de l'Associació ADIA
Una Nit d'Il·lusió per a Tothom
25N Dia Internacional contra les Violències Masclistes
XIII Tardor Solidària. Tots els mons al MAC
Activitats i tallers Gent Gran Activa
Exposició 'Al Vallès, som gent de vinya'
Exposició Acció artística 'Senyals de diversitat' - Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI 2024
'Miratges contemporanis' de Roberta Marrero
Exposició 'I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi'
ACTUALITAT
Guia
El museu i el poblat de Ca n’Oliver configuren un conjunt patrimonial clau per conèixer en profunditat la Cultura Ibèrica, especialment al territori laietà.
El Museu s’aixeca a l’interior d’una antiga pedrera i està dividit en dues plantes i una terrassa que recupera l’antic perfil del turó. A la planta baixa es troben els magatzems, la biblioteca i la part tècnica. Al primer pis hi ha dues sales d’exposició. A la permanent s’hi exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques dels jaciments de Cerdanyola, la majoria procedents del poblat de Ca n’Oliver. A través dels objectes, dels audiovisuals, els interactius i d’altres recursos expositius, els visitants poden descobrir qui eren els ibers, com vivien, com s’organitzaven, en que creien o perquè va desaparèixer la Cultura Ibèrica.
Al vestíbul del Museu hi ha un mòdul multisensorial que permet a les persones amb dificultats visuals i cegues descobrir els principals trets de la Cultura Ibèrica. També es disposa d’un fulletó en Brally.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes arqueològiques restaurades i les rèpliques de tres edificis ibèrics, dues cases i un taller, que són una porta oberta al passat, a l’evolució d’aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels seus habitants.
Ca n’Oliver forma part de la Ruta dels Ibers i de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.
Activitats
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver ofereix una programació estable d’activitats en el lleure, adreçada a tot tipus de públic.
El programa anual “Coneguem la cultura ibèrica” s’adreça fonamentalment al públic familiar i està format per diferents tipus de tallers i de visites. Les activitats es fan al jaciment el segon o tercer diumenge de cada mes i són gratuïtes. Aquest programa s’organitza conjuntament amb el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. El primer dissabte i diumenge d’octubre se celebra el “Cap de Setmana Ibèric”, la gran festa de la Ruta dels Ibers amb activitats de tot tipus.
Al Museu, s’hi desenvolupa una programació d'exposicions temporals i cada segon diumenge de cada mes, a les 12.00 h, es fa una visita guiada a l’exposició permanent “Cerdanyola, terra d’ibers” gratuïta amb l’entrada.
Ca n’Oliver també disposa d’una oferta educativa àmplia adreçada a tots els nivells de l’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria que inclou diferents tipus de visites i tallers. Aquestes mateixes activitats s’ofereixen a grups organitzats, com ara gent gran, centres excursionistes o altres col·lectius.
El jaciment de Ca n’Oliver
Ca n'Oliver és un poblat de grans dimensions situat, com és característic a la Laietània ibèrica, en un turó de la serra de Collserola, des del qual es domina la plana del Vallès. Des d'aquesta situació, les famílies de posició elevada exercien el control d'un ampli territori amb camps de conreu i petits nuclis agrícoles. Habitat durant tota l'època ibèrica (entre el 550 i el 50 aC), l'assentament tenia un urbanisme regular que s'adaptava al perfil del turó mitjançant terrasses. Entre finals del segle IV i finals del segle III aC, el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor amb la construcció d'un gran accés, un fossat i un camp de sitges destinat a guardar l'excedent agrícola.
A finals del segle III o inicis del II aC, el poblat fou destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que envoltaren la segona guerra púnica i la presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I, el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant fins el 50 aC, quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.
A l'alta edat mitjana es va tornar a habitar. Entre els segles IX i X, hi havia un petit assentament format per una cabana i diverses sitges al vessant nord del turó, que es va construir aprofitant part de les restes constructives del poblat ibèric. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat rep el nom de castello.
De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16.30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 hDe l'1 d'abril al 30 de setembre Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20.00 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h Tancat: 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i 1 de maig