Finalment, els relleus d'Ismale Smith que lluïen a la façana de la fàbrica d'Uralita es poden visitar al Museu d'Art de Cerdanyola. Han estat cinc anys de treball per recuperar dues de les escultures públiques de majors dimensions que Smith va realitzar i que s'han conservat. El director del MAC, Txema Romero, destacava durant l'acte d'inauguració que "aquest museu és una mostra que els esforços conjunts fan possibles coses que semblaven impossibles". Romero també avançava que al setembre la sala que ara presideixen les Titànides es completarà amb més elements art déco per commemorar els 15 anys de l'equipament.

Les Titànides, realitzades amb materials innovadors per l'època com el ciment i el formigó, estaven ubicades a la façana de la via del tren de la fàbrica Uralita i van ser encarregades per l'industrial i mecenes Josep Maria Roviralta, amic d'Ismael Smith, i són una peça destacada de la transició entre el Modernisme i el Noucentisme a Catalunya. Es tracta de dues al·legories de les deesses primigènies del mar i la terra, Talassa i Gea, realitzades per Smith l'any 1915. Les peces van estar a la façana de la Uralita durant més de 100 anys amagades darrere la vegetació de la via del tren. El seu estat de conservació havia empitjorat molt, ja que la brutícia acumulada durant anys havia provocat filtracions d'humitat que estava produint esquerdes i pèrdues en superfície. "Si en el seu moment no arribem a actuar potser ara no les tindríem així", reconeixia Romero.

Al juliol de 2019 es va iniciar l'operació d'extracció dirigida pel restaurador Jèrôme Rouch, amb l'assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i que va comptar amb tot el suport de l'equip de la Brigada d'Obres de l'Ajuntament, del personal del museu i de l'empresa especialitzada en conservació patrimonial ARTCARE. Durant els mesos de juliol i agost, les peces van ser netejades en superfície i protegides mitjançant un empaperat, gases de cotó i un encofrat de tancament. Al setembre, coincidint amb el desè aniversari del museu, es va procedir a l'extracció, peça per peça, un total de 10 blocs de formigó amb més de 1.200 kg de pes total. Un cop traslladades al museu es va iniciar el procés de restauració dels relleus, primerament amb l'extracció de la protecció que es va posar per evitar qualsevol pèrdua en la policromia o les parts més malmeses. Després de la seva consolidació, neteja i restauració, les peces van ser instal·lades en uns suports específics amb la col·laboració del Servei de Museu de la Generalitat de Catalunya. Jèrôme Rouch, explica que "els elogis dels relleus són per a l'Smith, però el marc està realitzat pels operaris de la Uralita i, per tant, conjuguen l'artista genial i el passat laboral industrial que té Cerdanyola", explicava el restaurador.

L'alcalde, Carlos Cordón, va destacar que "La història de Cerdanyola no es pot escriure sense la de la Uralita. L'empresa va significar la transformació de municipi agrícola a industrial, però amb el temps el fibrociment d'Uralita va ser una maledicció per a la ciutat i per a moltes persones". Cordón afirmava que "amb aquests relleus recuperem part de la nostra memòria i conèixer la nostra història és important per al nostre futur".

Per la seva banda, la regidora de Museus, Pilar Adell, es mostrava convençuda que els relleus mereixen entrar en la història de l'art català i convertir-se en les deesses del noucentisme de Cerdanyola.

Finalment, la cap del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, Sònia Blasco, també destacava que els dos museus de Cerdanyola "són espais oberts a tothom i reconeguts a Catalunya per la bona feina que fan".