El Pla Estratègic de Ciutat va més enllà dels cicles electorals i té com a objectiu donar resposta als reptes de la ciutat. A més, el pla es basa en els objectius de desenvolupament sostenible creats per les Nacions Unides partint de la realitat local i metropolitana de Cerdanyola.

Després d’una primera fase de diagnosi que va posar de manifest les necessitats de Cerdanyola, es va dur a terme una segona fase, la de participació del Pla per a la redacció d’aquest i que ha estat realitzada a partir de les aportacions de representants de la ciutadania, associacions, entitats, empreses, institucions,... recollides als tallers participatius de les Comissions de Treball . Posteriorment, el Pla ha passat per una fase de contrast amb els serveis municipals i amb la Comissió Política, on els grups municipals han consensuat el contingut del Pla.

El conjunt del procés ha estat impulsat des de l’Àrea d’Alcaldia i la Secció de Planificació Estratègica amb la regidoria de Bon Govern i Qualitat Democràtica de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i han comptat amb l’assessorament tècnic de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Va ser Marc Martí, Cap de l’Àrea de Governança de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de l’AMB, l’encarregat de presentar de forma resumida el PEC.

El PEC assenyala els importants reptes als que ha de fer front la ciutat en els propers anys. Prioritza 7 grans reptes:

• Convertir Cerdanyola en una ciutat amigable per a la gent gran i atractiva per a la gent jove
• Convertir Cerdanyola en un dels principals pols científics, tecnològics i de coneixement de Catalunya
• Potenciar la diversificació econòmica de la ciutat especialment en els àmbits del comerç i la indústria
• Modernitzar la pròpia Administració Municipal
• Fer front a la fragmentació territorial, avançar cap a una major connexió, cohesió i integració de tot el terme municipal i amb els municipis de l’entorn
• Enfortir les polítiques de sostenibilitat ambiental, transició energètica i lluita contra el canvi climàtic
• Desenvolupar el potencial creatiu i associatiu

Aquests reptes s’han plasmat en 28 objectius estratègics i 53 línies d’actuació. Alguns exemples d’aquestes línies són l’elaboració d’un pla local d’envelliment actiu, la creació d’una oficina del pla estratègic i una altra de desenvolupament econòmic local o el desplegament d’eixos cívics que connectin i relliguin els barris de la ciutat.

L’alcalde, Carlos Cordón, va donar les gràcies a totes les persones que han contribuït en fer del Pla Estratègic de Ciutat una realitat i que han ajudat a que “disposem d’un full de ruta que vol impregnar la ciutat”. Cordón va reconèixer que ara “obrim un dels capítols més complexos del projecte: la implementació del Pla. Caldrà cuidar i mantenir aquest esperit de consens assolit entre totes i tots per garantir el seu avanç”.

En el Consell Plenari també va participar online la vicerectora de la UAB, Carme Miralles, qui va mostrar-se satisfeta que la ciutat “hagi pensat conjuntament la direcció que vol portar”. Miralles va explicar que “hi ha ciutats que s’identifiquen per la seva universitat i nosaltres volem ser, som i treballem per ser-ho, la universitat de Cerdanyola i volem portar Cerdanyola al món”. La vicerectora va reconèixer que “ens separa una barrera física important” però alhora va afirmar que “estem treballant perquè aquesta la puguem recosir i intensificar la col·laboració”.

Durant el Consell Plenari també van intervenir els representants dels grups municipals. Tots i totes van agrair la participació de les entitats, tècnics/ques, grups polítics i ciutadania.

Anabel Plans, regidora del Partit Popular, va dir compartir molts dels punts que recull el PEC i va posar com exemples: la seguretat, la lluita contra el canvi climàtic, un habitatge assequible, l’atur... Plans va avançar que “estarem al costat de les necessitats de la ciutadania i estarem pendents que es compleixin tots els punts del projecte”.

Joan Sánchez, portaveu de Junts per Cerdanyola, va mostrar-se satisfet del consens que ha aconseguit el PEC. Sánchez es va referir a les virtuts d’aquest i va elogiar la diagnosi que “recull un gran retrat del moment de Cerdanyola”. El portaveu de JxC creu que “no hem de deixar passar el temps i posar-lo en un calaix i el primer és constituir l’oficina del PEC” i afegia que “mai s’ha treballat amb una planificació estratègica i ara tenim l’oportunitat de fer-ho i construir una ciutat millor per a la seva ciutadania”.

Cecilia Collado, regidora d’En Comú Podem,  també es va referir al consens al voltant del pla tot i que va referir-se a algunes de les seves mancances.  Collado va demanar “lligar el treball diari amb la ruta del pla estratègic preocupant-nos per la inclusió, l’ocupació, la recerca, la innovació, la indústria, el comerç de proximitat, la salut, l’habitatge, el medi ambient...”

Vera Sánchez, regidora de Guanyem Cerdanyola, va defensar el PEC com “la base per fer de Cerdanyola una ciutat millor”. Va mostrar la satisfacció del seu grup de que “el PEC inclogui la idea de que el Centre Direccional com està pensat ara mateix no gaudeix del consens de tot el consistori de l’Ajuntament de Cerdanyola”.

Paul Ortolà, regidor de Ciutadans, va defensar que “Cerdanyola és una ciutat que té sentit fer pla estratègic”. També va afirmar que “la potencialitat de Cerdanyola és certa, començant pel campus de la UAB, i seguint pel sincrotró, el PTV, Collserola i la situació mateixa”.

Íñigo García de Enterría, regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya, es va referir a la importància d’executar el pla després de la seva elaboració. Enterría va defensar que la prioritat per al seu grup és “tenir uns serveis públics de qualitat” i va destacar que ara els grups polítics “l’obligatorietat moral de dur-lo a terme”. També va fer una crida a l’actual i futurs governs per potenciar la participació ciutadana.

David González, portaveu del Partit Socialista de Catalunya, va mostrar la seva satisfacció d’haver pogut pactar i consensuar PEC i va destacar que “la Cerdanyola del futur comença a construir-se avui més fort que mai amb un full de ruta pactat. Treballarem pel compliment dels objectius del PEC amb la proposta de pressupostos del 2022, el PAM i la resta de polítiques” i va afegir que “volem una Cerdanyola dinàmica, sostenible, que ha de seguir sent la ciutat del coneixement”.

Durant l’acte també van intervenir quatre representants de la taula ciutadana: César Martínez, coordinador de la Creu Roja Comarcal, Joana Barquín, feminista i activista social, Jordi Mena, antropòleg i educador social, i Lluís Sisquella, president de Cerdanyola Empresarial.

Joana Barquín va destacar l’ambient col·laboratiu en el procés d’elaboració del pla i va definir l’experiència de “molt enriquidora”. Barquín es va referir a algunes de les carències que té la ciutat en “la cura de persones grans, els barris, la fugida dels joves perquè és impossible que accedeixin a l’habitatge...” i creu que “tenim molts reptes per endavant per arribar a la Cerdanyola que recull el PEC i només s’aconseguirà si hi ha voluntat política”

César Martínez va definir el procés com a “constructiu i dinàmic a la vegada”. Per a ell ha estat “un plaer aprendre dels experts/es” i va convidar a la ciutadania a participar en pròxims processos. Martínez va desitjar “no deixar ningú enrere en la Cerdanyola del futur i això no és incompatible en l’avenç en d’altres aspectes”.

Jordi Mena es mostrava satisfet d’haver participar en l’elaboració del pla perquè li ha servir per “tornar-me a il·lusionar per veure que encara és possible que Cerdanyola tingui un plantejament a mig llarg termini perquè millorin les condicions de vida de la seva ciutadania”. Mena espera que “el pla no entri en competència amb la política democràtica municipal”.

Lluís Sisquella va mostrar-se satisfet del consens assolit i va elogiar la diagnosi prèvia i el procés participatiu. Sisquella vol que el pla “sigui el full de ruta a seguir i que es mantingui el consens amb totes les forces perquè Cerdanyola ho necessitava fa molt anys”.