El requeriment de la Fiscalia, enviat a l'Ajuntament el 6 de març, busca "esbrinar si s'han produït les presumptes conductes mereixedores de sanció penal" i reclama si l'alcalde Carles Escolà, com a "investigat", va sotmetre a l'aprovació del Ple municipal "la decisió de cedir o posar a disposició locals o instal·lacions municipals per celebrar les votacions del denominat referèndum d'autodeterminació" de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017. El document pregunta si Carles Escolà, en la seva condició d'alcalde, va cedir aquests locals sense fer referència al Ple municipal i en cas afirmatiu quins van ser aquests espais cedits.

L'alcalde Escolà destaca que "l'1 d'octubre  hi va haver un referèndum, i el govern de Cerdanyola, com tanta altra gent, vam fer tot el que estava a les nostres mans per fer-lo possible". Afegeix que "la fiscalia continua excedint-se en les seves funcions, i que l'estat continua sense abordar políticament un conflicte polític, centrant-se només en una estratègia repressiva i de la por, que en cap cas funcionarà".

La Fiscalia General de l'Estat cursava al setembre passat una ordre a totes les fiscalies provincials de Catalunya per obrir diligències d'investigació sobre els ajuntaments que havien confirmat el seu suport a la celebració del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. L'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, era un dels batlles afectats després d'haver signat un decret de suport a la celebració del referèndum dies abans. Posteriorment, Escolà va ser citat a declarar als jutjats de Cerdanyola, però no va assistir a la citació.