El 27 de gener, el món commemorava el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat, més conegut com el Dia Internacional de l’Holocaust. Va ser l’any 2005 quan l’Assemblea General de l’ONU, per commemorar el 60 aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau (27 de gener de 1945) va designar aquesta data com a Dia Internacional de l’Holocaust.  

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès coincidint amb aquesta efemèride va signar, el divendres 28 de gener, un conveni de col·laboració amb l’associació L’Amical de Mauthausen, una entitat sense ànim de lucre que va ser constituïda a l’any 1962 per víctimes supervivents dels camps de concentració i extermini del règim nazi, així com pels seus familiars i amics, amb l’objectiu de fer conèixer el que va passar en aquella època i recordar la memòria de les persones que hi varen morir i patir en aquells camps amb la finalitat d’alertar a la ciutadania d’avui, especialment a la més jove, dels perills d’aquelles ideologies basades en la intolerància i l’anul·lació de drets de les persones i els pobles.

El conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l'Amical Mauthausen servirà per al  desenvolupament d'un programa anual estable d'activitats sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola i també en un sentit general. Entre d’altres iniciatives, l’Ajuntament de Cerdanyola entrarà a formar part de la 'Xarxa Mai Més'. Aquesta xarxa, creada al 2013, és un entramat de relacions personals i institucionals del món local català que inclou a institucions, entitats, centres educatius, projectes i persones. La 'Xarxa Mai Més' es coordina amb xarxes similars d’altres ciutats i estats per preservar la memòria de les persones que varen ser deportades als camps de concentració nazis. En relació a la nostra ciutat, i segons les dades de l’entitat L’Amical Mauthausen, hi ha quatre persones nascudes o residents a Cerdanyola que varen ser deportades al camp de Mauthausen-Gusen.

L’acte de commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust a Cerdanyola va començar amb la signatura del conveni i seguidament el president de L’Amical de Mauthausen, Juan Manuel Calvo, va fer la lectura del manifest 2022. Tot seguit, representants de set dels col·lectius perseguits pels nazis van dir unes paraules en honor a les víctimes a més d'encendre l'espelma simbòlica. L'educador Damian Weber de l'Escola Hatikva va honorar la memòria dels 6 milions de jueus i jueves exterminades pels nazis. Fent honor als republicans i republicanes que van patir la repressió va intervenir el pintor Antonio Ortega. Susana Martínez de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, per recordar a les víctimes gitanes. Els alumnes de l'INS Forat del Vent, David Llibrer i Lucía Quintanilla, van recordar i encendre una espelma pels infants morts en les cambres de gas. A continuació va ser el torn de recordar les persones amb discapacitat física o psíquica assassinades, a les que va donar veu Juan José Gómez, membre de l'associació Tortuga. També es va donar veu a les persones homosexuals víctimes del nazisme en boca d'Òscar Sala, qui va llegir un poema de Primo Levi. I en representació als Testimonis de Jehovà exterminats pels nazis, va intervenir Míriam Caro.

Seguidament, l’alcalde, Carlos Cordón, va llegir la declaració institucional que el dia abans, el 27 de gener, el ple havia aprovat per unanimitat. La declaració recollia tres dels objectius pels quals s'ha de mantenir el patrimoni col·lectiu de la memòria democràtica, sense oblidar els règims totalitaris que va haver a Europa a mitjans del segle XX i concretament a Espanya durant el Franquisme. Primer, "recordar les persones que han patit persecució, repressió o mort", també per "reivindicar les persones que van lluitar pels drets humans", i per últim, "servir de recordatori permanent" per evitar que aquests fets es tornin a repetir mai. 

L’acte va cloure amb l’encesa d’espelmes en record de les víctimes del nazisme per part de les persones assistents. A banda de recordar les víctimes del nazisme, també es commemorarà la Diada Nacional de l’Exili i la Deportació Republicana, que se celebra cada any el 5 de febrer.