El col·loqui va abordar el concepte de sobirania alimentària des d’una perspectiva global, fent incidència en la vulneració del dret dels pobles a la sobirania alimentaria i l’impacte del sistema global alimentari en les poblacions del sud global, tot reflexionant envers el dret a l’alimentació, la corresponsabilitat de la ciutadania i a allò què podem fer des de l’àmbit local.

L’acte va ser dinamitzat per Oriol Berenguer, expert en Dret Alimentari i tècnic territorial de la demarcació de Lleida de la Fundació Espigoladors, i va comptar amb les intervencions de membres del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació:

• Victòria Draper, en representació de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica
• Júlia Ojeda, en representació de la Fundació Roser de Maig
• Antonio Olea, en representació de la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada
• Cristina Real, en representació de Mans Unides

Seguit a la projecció del vídeo Acaparamiento tierras en Guatemala produït per SETEM, Oriol Berenguer va explicar que el concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i a la Cumbre Mundial de l’Alimentació l’any 1996, on es va debatre sobre l’organització dels sistemes globals alimentaris. Des d’aleshores, aquest concepte es defineix com “el dret dels pobles a aliments sans i culturalment adequats, produïts mitjançant mètodes sostenibles, així com definir els seus propis sistemes agrícoles i alimentaris”.

Victòria Draper va explicar que fa 25 anys que ADIA desenvolupa projectes a la zona del Tigre, a Etiòpia, i constaten que duran aquest període no s’han desenvolupat polítiques estatals per cobrir la mancança d’aliments, accentuada per l’escalfament del planeta. Davant la inseguretat alimentària (escassetat d’aliments) i la falta d’oportunitats laborals, el jovent es veu obligat a marxar.

Antonio Olea va fer incidència en els processos de colonització que s’estan donant per part de les multinacionals des de mitjans del segle XX. Les multinacionals s’apropien i deterioren les terres dels camperols, tot expulsant-los de casa seva i provocant conseqüències que minven la seva qualitat de vida: contaminació, enverinament, pèrdua de fertilitat, etc.

Júlia Ojeda a aquestes conseqüències va afegir l’impacte que l’apropiació de les terres té sobre els espais de socialització de la gent que hi viu. No només no es garanteix el seu dret a l’alimentació sinó que afecta a les seves relacions socials. Tal com denunciaven les dones al vídeo esmentat anteriorment: ja no poden anar a rentar al riu i els nens i nenes han deixat de compartir estones d’oci.

Cristina Real va destacar que, com a entitats de cooperació, les accions que es poden portar a terme des de l’àmbit local són d’una banda, la recerca de recursos econòmics (subvencions per desenvolupar projectes de cooperació al Sud) i d’una altra, desenvolupar accions de comunicació i sensibilització.

Les intervencions tant del públic com de les entitats van posar de manifest el paral·lelisme de la situació del sud  i el nord global incidint en la vulneració del dret a la sobirania alimentària a casa nostra.  Les terres deixen de conrear-se degut a la mancança de beneficis i de polítiques estatals a favor dels petits camperols i els joves es veuen obligats a migrar. També van destacar la importància de consumir productes de temporada i de KM0 alhora que van denunciar la dificultat de conèixer la procedència dels productes ja que, molts cops, l’etiquetatge no indica el lloc de procedència sinó  de distribució.