Un cop realitzats els treballs previstos aquest any al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola, ja es pot fer un primer balanç dels resultats. S'ha pogut documentar nivells de la primera meitat del segle V aC associats a trinxeres de fonamentació. Aquest fet, permet confirmar que l’extensió de l'ocupació més antiga del turó ja era important, amb presència de construccions repartides per tota la part alta del jaciment.

Per una altra banda, es confirma la presència de noves restes constructives posteriors a l'abandonament del poblat a mitjans segle I aC. Es tracta d'un fons de cabana d'època alt medieval (segle X-XI), que aprofitaria en part les restes de la muralla ibèrica i que correspondria al castellum situat en aquest indret i que apareix citat al cartulari de Sant Cugat. La datació de les restes d'un fogar pel mètode de la termoluminiscència permetrà confirmar aquest extrem.

També s'ha dut a terme un important moviment de terres a la zona del camp de sitges on, en un futur proper es construirà una aula didàctica i una zona d'experimentació associada que farà possible millorar l'oferta educativa, cultural i de lleure del museu. En aquesta zona han aparegut cinc noves fosses que cronològicament van del segle III aC, la més antiga, a mitjans segle I aC, la més moderna. Les dimensions d'aquests dipòsits són considerables, arribant en un cas a quasi 4 metres de fondària. La densitat de dipòsits en aquest espai fa pensar que encara en queden per localitzar i excavar una part important. En tot cas l'important paper de centre d'acumulació i d'intercanvi de productes que té Ca n'Oliver es confirma a cada campanya realitzada.

L'excavació d'aquestes sitges ha permès recuperar gran quantitat de material, especialment ceràmic que ara caldrà netejar, marcar, inventariar, estudiar i restaurar, en una llarg procés que culminarà amb la seva incorporació als fons del museu.

Fotografia en alta resolució