Presentació de la nova mostra del programa 'Memòria en Xarxa' que promou la Diputació de Barcelona i, que acollirà el Museu de Ca n'Oliver fins a finals d'any i hi participen 19 museus de les comarques de Barcelona.

El tema proposat ha estat l'esforç de la població durant la Guerra d'Espanya. A Cerdanyola s'ha triat l'acollida de refugiats procedents de les zones ocupades pels sollevats.

La presentació serà en mans d'en Joan Francès, director del Museu d'Història i responsable dels programes de memòria històrica i democràtica, i  d'en Salvador Granero. El senyor Granero és membre d'una família procedent de Màlaga que vivia a Cerdanyola l'any 1937 i que va acollir una família que va fugir de Màlaga durant la "Desbandà".

Durant la Guerra Civil (1936-1939), Cerdanyola va acollir centenars de persones que fugien de les zones de conflicte, fet que va suposar un gran esforç atesa la situació de manca d’espais i de recursos econòmics i l’escassetat de proveïment. Per tal de fer-hi front, es va crear un subcomitè prorefugiats en què estaven representades totes les forces sindicals i partits antifeixistes.

Les instal·lacions de la Cooperativa de Flor de Maig, a Collserola, van ser habilitades per hostatjar famílies refugiades procedents de diversos punts d’Espanya. També es van desenvolupar iniciatives destinades als infants: l’aula escolar provisional instal·lada al Club Bellaterra va acollir infants locals, però també criatures procedents del nord de la Península i de la ciutat de Barcelona per tal de protegir-los dels bombardejos.

A mesura que passaven els mesos, es produí una afluència de refugiats del sud de Catalunya, que fugien d’un front de guerra cada cop més proper. Molts s’allotjaren en cases del poble, sovint acollits per parents o amics. També algunes famílies de Barcelona vingueren a Cerdanyola quan la ciutat va començar a ser atacada sistemàticament per l’aviació franquista.