Un dia, la meva filla Martina em diu: “Papa, a tu no t’importaria si em canviés el cognom pel de la mama?”. Jo, que em considero progressista i em vull creure que sóc d’esquerres, li vaig dir: “Filla, ja ets gran, fes el que vulguis. Hi tens tot el dret”. Però el que vaig sentir per dins no em va agradar... i tant que m’importaria! Si la meva filla ja no dugués el meu cognom de primer cognom, em sabria greu. Ho sento, no hi puc fer més. Què difícil que és ser coherent!

A cal Brugarol —família de l’alta burgesia catalana—, la filla, l’Anna, que és activista social i feminista, decideix canviar-se el cognom pel de la mare: “No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit”. Per a l’Antoni Brugarol, el pare de l’Anna, és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol —un dels cognoms amb més tradició de la comarca— i haurà de recórrer a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna no es canviï el cognom.