Amb aquest recorregut pels poemes de "Les dones i els dies"  Pere Arquillué ha reprès un espectacle que va estrenar de ben jove al Festival Grec el 1997. Vint-i-cinc anys més tard, els versos de Ferrater han guanyat gruix en la veu i el cos de l’actor, com ho van fer els de Carner en Ferrater i com fan tots els bons poemes “mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits”.  

Fil de memòria ens parla molt de pous i de pors. El recital arrenca amb el poema ‘In memoriam’, les memòries de guerra de Gabriel Ferrater, on descriu molt bé el contrast entre la inconsciència dels joves i la por dels adults. Talment com si enfilés un monòleg dramàtic, Arquillué transmet amb una gran consistència la fibra moral del poema. L’actor té l’encert de fer-nos entrar en el món de Ferrater a partir d’un poema autobiogràfic, i crear així un clima confessional. A partir d’aquí ja ens creiem tots els altres versos que venen després com si els sentíssim per boca del mateix poeta.   

El músic Toni Ubach fa un bon acompanyament amb la guitarra al llarg de tot el recital i té també moments de lluïment propi, quan canta dos poemes que ha musicat,

Arquillué s’ha cenyit al Ferrater més intel·ligible amb un espectacle molt assequible, entenedor, molt recomanable ara que s’acosta el centenari del seu naixement.