En un exercici interpretatiu ple d’humor i d’humanisme, Jordi Bosch assumeix tots els papers de l’obra sol a l’escenari. L’obsessió pot ser una condemna, però també una salvació. El Senyor B., com tots nosaltres, amaga un infern dins de la seva ment, disposat a despertar en la pitjor de les circumstàncies. Detingut i torturat per l’exèrcit nazi, està a punt de caure dins l’abisme de la bogeria; però serà precisament gràcies a la seva pròpia ment que aconseguirà sobreviure i demostrar una fortalesa humana excepcional. A la novel·la original, Zweig reflecteix el desencís davant l’esfondrament moral d’Europa i el temor davant l’auge dels totalitarismes, a l’inici de la Segona Guerra Mundial; així com la capacitat de l’ésser humà de resistència davant les dificultats.

Una oda a la supervivència i a la fortalesa de l’ésser humà dins una d’aquestes peces que fins i tot ens poden cremar, de tanta llum que tenen.