Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma, els quatre cerdanyolencs deportats a camps d'extermini nazis, van tornar a ser recordats el dissabte 11 de maig en un acte que també va homenatjar als republicans deportats als camps nazis després de la Guerra Civil. L'escenari va ser la plaça de la Pau a on es troba l'escultura d'Elisa Arimany en memòria de les víctimes del nazisme i la placa que recorda el nom dels quatre deportats de Cerdanyola.

Durant l'acte, va destacar el testimoni de Sergi González,  estudiant de batxillerat de l’institut Forat del Vent, qui va descobrir fa pocs dies, en tornar d’un viatge en el qual havia participat  amb quatre companys més i la seva professora en els actes internacionals de commemoració de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, a Àustria, que el seu besavi, havia estat deportat i mort al camp de Gusen. El seu avi, Joan Damiáns, va participar en l'ofrena d'un ram de flors que les autoritats van realitzar a l'escultura d'Elisa Arimany.

També va intervenir el director del Museu d’Història, Joan Francès, qui va parlar del treball que fa el museu per recuperar la memòria històrica de Cerdanyola i en especial la recuperació de tot el que fa referència als deportats de Cerdanyola als camps nazis. Francès va destacar que han aconseguit controlar 204 persones represaliades pel franquisme, 4 d’elles són els deportats als camps nazis. D’aquestes persones, 21 eren dones i 5 d’elles, eren mestres.  Del total de la població, els represaliats directes representarien un 11%, percentatge al qual cal afegir les seves famílies que també van rebre els efectes de la repressió. Pel que fa als deportats, el director del Museu d’Història diferencia aquells que sobreviuen i es conjuren per explicar el que va passar i aquells que moren, amb la qual cosa, accedir a la informació de cadascun d’ells és diferent. En el cas d’Amadeu Comas, l'únic dels deportats cerdanyolencs que va sobreviure, “ell mateix es va procurar una documentació per crear-se una nova vida a França”. Joan Francès ressalta que el camp de Gusen, on van morir els altres tres deportats, va ser “una autèntica piconadora de republicans espanyols”.

En la seva intervenció, l’alcalde, Carlos Cordón, va destacar la importància de la recuperació de la memòria històrica a Cerdanyola i de fer aquests actes d’homenatge davant “l'auge d'odi que estem vivint a Espanya i Europa amb aquells partits que defensen els discursos d'odi i que no defensen la recuperació de la Memòria Històrica".

El president de l'Amical Mauthausen, Joan Calvo, va ser l'encarregat de llegir el manifest del Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d'Espanya. El text, entre altres punts, denuncia “els discursos d’odi i les polítiques de l’extrema dreta que erosionen progressivament la democràcia”. També diu que les noves “lleis de concòrdia” aprovades en algunes comunitats autònomes suposen una regressió davant la vigent Llei estatal de Memòria Democràtica pel blanqueig del franquisme, la condemna de la II República, l'equidistància, l'oblit i el menyspreu a les víctimes, i la destrucció del moviment memorialista”.

L’acte va estar acompanyat per la música de l’estudiant de violoncel de l’Escola Municipal de Música, Hussein Hussein, qui va interpretar  el Preludi de la Suite núm. 1 en Sol Major de Bach i El Cant dels Ocells. 

Àlbum de fotografies de l'acte