Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
Converses LGTBI a través del cinema
Escola de Salut de Cerdanyola
Exposició 'Manuel Cano de Castro. Un noucentista esborrat '
ACTUALITAT
La Ciutat
La pedra de la memòria, col·locada davant de la seva antiga casa al carrer Santa Anna, recorda a Amadeu Comas, supervivent de Mauthausen, i obre el camí per homenatjar altres deportats cerdanyolencs.
Cerdanyola va fer, ahir dimarts 29 d’abril, un pas important en la preservació de la memòria històrica amb la col·locació de la primera Stolperstein de la ciutat, dedicada a Amadeu Comas, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen. La llamborda, situada davant del número 10 del carrer Santa, recorda la trajectòria vital d’aquest cerdanyolenc, víctima de la barbàrie nazi.
L’acte va comptar amb la presència de l’artista alemany Gunter Demnig, creador del projecte Stolpersteine —conegut a Catalunya com a pedres de la memòria—, qui personalment ha col·locat la peça. Aquestes llambordes, de 10x10 cm i cobertes amb una làmina de llautó gravada amb les dades de la víctima, s’ubiquen davant del darrer domicili conegut com a gest de reconeixement i respecte. A dia d’avui, ja se n’han instal·lat més de 75.000 a més de 1.800 ciutats de vint països europeus, i es preveu que a Catalunya arribin a les 600 a finals de 2025.
La llamborda d’Amadeu Comas és la primera de quatre que es col·locaran a Cerdanyola en record dels altres tres deportats de la ciutat que no van sobreviure: Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma, assassinats al camp de Gusen i al castell de Hartheim.
Amadeu Comas, cambrer de professió i veí del carrer Santa Anna, va ser cridat a files durant la Guerra Civil el 31 de desembre de 1937. Exiliat a França amb l’Exèrcit Popular derrotat, va ser internat en camps de concentració francesos i posteriorment deportat a l’Stalag XVII B, camp de presoners a Àustria. El 19 de desembre de 1941, fou traslladat a Mauthausen i destinat al subcamp de Steyr-Münicholz. Va ser alliberat pels aliats el 9 d’abril de 1945, aconseguint sobreviure a l’horror.
A l’acte d’homenatge hi van intervenir la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, Pilar Adell, qui va subratllar la importància de "visibilitzar el passat per compromís amb la justícia, la veritat i la dignitat", així com el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, qui va destacar el paper de les Stolpersteine en la lluita contra l’oblit i la banalització del terror. També hi va assistir Joan Francès, exdirector del Museu d’Història de Cerdanyola i responsable de la recerca sobre els deportats cerdanyolencs, qui va insistir en la necessitat de preservar aquesta memòria "per mantenir vius els valors de la llibertat, la justícia i la democràcia".
Els fills i nets d’Amadeu Comas van participar emotivament en l’homenatge. El seu fill Martin va destacar la rectitud i el bon judici del seu pare, mentre que la seva filla Pepita va expressar: “Per mi era el meu Déu, i ho continua essent”.
Amb aquest gest, Cerdanyola s’uneix a la xarxa internacional de ciutats que honren la memòria de les víctimes del nazisme, recuperant les seves històries personals i recordant la necessitat de no repetir els errors del passat.
Tornar al llistat de noticies