Marie Tremblaypierre reuneix la família i els amics a la casa del llac. Vol celebrar els seus 76 anys tot i que no va voler fer-ho quan en va fer 70 ni 75. Per als seus fills, la Laura, l’Anne-Sophie, l’Hélène i el JP, tornar al llac és viatjar al passat, a la infantesa, al lloc on van aprendre a nedar i on eren lliures. També significa tornar als dominis de la mare, una dramaturga amb molt caràcter que no sempre ha sabut mostrar el seu amor pels fills. «La Marie sonava com una àvia. I no ho era pas. Biològicament parlant, sí, però no s’havia sotmès mai a aquella predisposició mental. L’entrega no era el seu estil. Ni ganes.»

Víctor García Tur reflexiona a L’aigua que vols (Enciclopèdia : 2021) sobre la família, la memòria, la mort i la mort digna, la llengua i la identitat en una història ambientada al Quebec un mes abans del referèndum per la independència del 1995. Una novel·la amb tocs màgics inspirada, en part, en El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare.

L’autor

Víctor García Tur, (Barcelona, 1981) és autor del recull de contes Twistanschauung (2009), premi Documenta, i de les novel·les Els ocells (2016) i Els romanents (2018), guanyadores dels premis Marian Vayreda i Just M. Casero, respectivament. Ha publicat els seus relats en diferents antologies, com ara Veus de la nova narrativa catalana (Empúries, 2010), Black Pulp Box (Aristas Martínez, 2012), Els caus secrets (Moll, 2013) o Riplay (Adriana Hidalgo Editora, 2015). El 2019 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes pel volum El país dels cecs (Proa). En col·laboració amb Emily McBride, ha publicat Misanderstunding (New Niu Press, 2014) i Afterword (2015).

Jordi Nopca acompanyarà Víctor García Tur en la sessió del Cafè amb lletres, que se celebrarà el dijous 15 d'abril, a les 19h, en directe pel perfil d'Instagram de l'Ajuntament

Informació del llibre i l'autor